La malaltia de les princeses, és així com podem anomenar
també a l'anorèxia. Al llarg de la història aquesta malaltia era pròpia de
les persones de classe alta.
L'anorèxia és una malaltia que afecta a la conducta
alimentària, consisteix en una pèrdua de pes provocada per la pròpia persona. Té com a particularitat que les persones que la pateixen tenen
por a augmentar el seu pes i tenen una percepció distorsionada de la seua aparença
física.
A continuació us presento un vídeo d'un testimoni.
En aquest vídeo, podem observar el testimoni d'una noia
de 23 anys que fa molt de temps que pateix anorèxia. Aquesta noia no sap quan
va començar amb aquesta malaltia però als 19 anys ja tenia problemes d'ossos,
el tamany del seu cor és com un iman, està molt dèbil i la seva temperatura corporal és inestable. A més a més també pateix altres efectes secundaris de
la malaltia. Aquesta noia vol la seva vida. Però se l'estima?
Amb la meva recerca de testimonis sobre aquesta malaltia,
he vist que totes les persones que la pateixen tenen les mateixes inquietuds
i comparteixen sentiments. Aquestes noies es senten jutjades pels altres, desitgen abans la seua aparença física que la seua pròpia vida, no veuen la realitat sobre el seu físic, només és fixen amb les
veus del seu físic...
Quines són les causes d'aquesta malaltia? No hi ha una
causa en particular però, un dels factors que influeixen són els
socioculturals. La societat en que vivim, és una societat consumista i plena
d'estereotips. Les persones ens agrada sentir-nos acollides en l’entorn on
vivim, si la cultura d'aquest en ensenya que per a estar dintre d'aquesta el
millor es estar prim i no passar d'un cert pes, fem tot el possible per fer-ho
i així ens sentim bé amb nosaltres mateixos.
Una altra causa poden ser les situacions familiars que
pateixen. No es senten estimats i pensen que si baixen de pes i estan primes la
gent els estimarà més.
Personalment crec que aquesta malaltia és molt curiosa.
Em porta a conèixer personalitats totalment constants ja que, per a poder aconseguir
el que es proposen perden molt de temps i tenen molta perseverança.
La tasca dels educadors socials en aquesta situació seria
fer un acompanyament de la persona i seguir tots el seues avenços en la
malaltia.
Aquesta malaltia pot arribar a ser molt perillosa perquè
les persones que la pateixen no saben on estan els límits, es pensen que ho
controlen però en realitat no. Els límits els desapareixen quan perden el
control i després és molt difícil tornar a la regularitat alimentària. Per això
des d’aquí animo a que ens aprenguem a estimar tal i com som, sona molt idíl·lic
però aquest és el primer pas per tal de que ens estimen.
Totalment d'acord envers el teu comentari:``Quines són les causes d'aquesta malaltia? No hi ha una causa en particular però, un dels factors que influeixen són els socioculturals. La societat en que vivim, és una societat consumista i plena d'estereotips.´´
ResponEliminaEn la societat en què vivim, des de petits/es a través dels mitjans de comunicació ens marquen uns patrons de bellesa determintats (especialment al sexe femení), i només aquests són acceptats per la societat. A causa de tot això, es desenvolupen malalties mentals com l'anorexia, i els mitjans de comunicació no semblen ser conscients què estan fent un dany molt greu indirectament, i què s' hi troben col.lectius totalment influenciables (en especial, els adolescents).
Personalment crec què no s'hauría de sobrevalorar tan l'aspecte físic i donar a veure que la bellesa s'hi troba dins d'una persona.
També penso que s'hauria de potenciar i treballar més l'autoestima des de l'educació i d'aquesta manera, evitariem que ``els d'adalt´´ implantessin uns determinats estereotips.
Realment és un video que impacta molt, sobretot quan veus que gran part del problema és conseqüència d'una falta d'autoestima molt gran, principalment provocada per problemes socioculturals però segons el meu punt de vista, també per una educació poc reforçada en aquest sentit. Vist així, tal i com tu i la Irene heu comentat, la societat influeix molt en incitar a que apareguin aquests trastorns alimenticis, però si des de l'educacació ens ensenyessin a que nosaltres (tenint en compte el nostre estat de benestar mental) som el més important, els factors externs possiblement no ens influirien tant.
ResponEliminaUna altre cosa que m'ha sorprès força és quan la noia parla dels professionals que l'atenen, sobretot quan parla de la pèssima teràpia psicològica o psiquiàtrica que dura 20 minuts. Tant en aquesta situació com en moltes de les que estic llegint pels blogs, sempre arribo a la mateixa conclusió... i és la importància que l'educació juga en tot això.
Finalment m'agradaria destacar una cosa positiva respete a la noia, com és el reconeixement de la malaltia i les ganes que té de sortir-se'n, punt clau per a una bona recuperació i que de manera conscient o inconscient segur que l'acaba ajudant!
Tal i com diu l'Anna, el vídeo que has posat m'ha impactat molt, però he trobat un vídeo que encara m'ha impactat més. Una nena tan sols de 8 any pateix anorèxia. http://www.youtube.com/watch?v=93FWm1hIY8s
ResponEliminaAbans quan érem petits (o per lo menys jo), amb 8 anys no pensàvem en estar guapes o no, sinó pensàvem en estar amb els nostres amics i jugar amb ells. El més impressionant, és que ara és tot el contrari, gràcies a la societat.
Existeixen molts vídeos on surten nenes petites, com aquesta de 8 anys, que només pensen en estar guapes i primes ja que pensen que aquesta és la única forma de formar part de la societat, ja que aquesta a les persones que no estan al seu pes o que simplement no estan als ossos, no les volen. Tots aquests pensaments ho provoca una societat en la qual té imposat un cànon de bellesa que inconscientment es va transmeten a través d'anuncis, revistes, dietes,...
Sembla que no, però cada cop més hi han nenes que comencen a patir la enfermetat més joves. Hauríem de fer alguna cosa al respecte, ja que com diu la Remei les persones que pateixen aquesta malaltia no la saben controlar.
Anna, aquest vídeo em crea molta angoixa però no per la nena sinó per l'ús que es fa de la seua "malaltia". Aquest vídeo és sensacionalista és a dir no és un reportatge científic i el que fa és crear por. Has dit:
ResponElimina"Abans quan érem petits (o per lo menys jo), amb 8 anys no pensàvem en estar guapes o no, sinó pensàvem en estar amb els nostres amics i jugar amb ells. El més impressionant, és que ara és tot el contrari, gràcies a la societat".
En això que estas dient és que ara els xiquets o xiquetes ja no tenen altres preocupacions en vers el que els envolta sinó que només del seu cos. Els nens d'avui en dia també juguen, canten, ballen i riuen. Són persones com les d'abans però vivint en una altra època. El percentatge de xiquets anorèxics en 8 anys és minúscul, cal conscienciar a les persones per a prevenir-ho però no agafar por d'aquestes malalties o d'allí on vivim.
Crec que actualment tampoc és primordial està prim o no a aquesta edat, jo he tingut i tinc una germana menuda i no es va preocupar mai pel seu físic quan tenia 8 anys.
La societat en que vivim té molt a veure però també hi ha molts altres factors que intervenen i no els tenim en compte. Els factors familiar que envolten a una persona, els genètics, l'autoestima i la personalitat.
Una de les característiques que té aquesta malaltia és que les persones que la pateixen són molt fortes i tenen les coses molt clares. Són persones molt perseverants amb tot allò que volen fer i volen ser les millors.
Una xiqueta de 8 anys no pot tenir aquest pensament perquè com tu has dit, encara estan pensant en el seu món, en jugar, cantar, ballar... Tot i això no trau que alguna persona com aquesta nena pateixi la malaltia des de tan menuda. Per això com a futurs educadors socials hem de tenir eines per a PREVENIR-HO no CURAR-HO.
Gràcies pels vostres comentaris!